Exposicions Virtuals de les Marques d’Impressors
PARADISINI
Exposició digital al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona
ARQUES TIPOGRÀFIQUES AL JARDÍ
El 2019 el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona va celebrar el vintè aniversari de la inauguració de la base de dades Marques d'impressors, i ho va fer amb una exposició on les imatges i les paraules es van combinar per mostrar un element del llibre antic molt bonic i interessant.
Les marques d'impressor es van començar a utilitzar poc després de la invenció de la premsa tipogràfica com a senyal distintiu de qui havia produït o pagat el llibre, i el seu ús s'ha perllongat fins a l'actualitat.
El comissari de l'exposició va ser el bibliotecari de la Università di Modena e Reggio Emilia Andrea Lodi, qui la va preparar amb l'ajuda de la Marina Ruiz Fargas (CRAI Fons Antic), en part gràcies a una estada Erasmus+ realitzada durant una setmana a la biblioteca.
Per la seva banda, el creador de la mostra virtual que us presentem és l'estudiant del Màster d'Humanitats Digitals de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals Diego Alejandro Martínez Chaves.
A cada una de les sis vitrines que conformen l’exposició, una de les imatges aplegades a la base de dades Marques d’impressors del CRAI Biblioteca de Fons Antic es retroba als jardins de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. La imatge es presenta acompanyada amb el volum del qual procedeix, i amb un petit plànol del jardí on se senyala el lloc en què es va fer la foto.
Les marques tipogràfiques han estat escollides, entre les milers contingudes a la base de dades, amb la intenció de presentar-ne certa varietat pel que fa a l’origen geogràfic i temporal. Tanmateix, hi ha contribuït el gust personal de qui ha organitzat la mostra, i l’atzar.
A la informació sobre les marques proposades i sobre els tipògrafs que en van fer ús, i sobre els possibles significats de les imatges i les paraules que les emparen, s’uneixen altres imatges i textos de variada procedència, pròxims al nucli central amb la intenció d’aprofundir el seu significat.
Respecte al títol de l’exposició, fa al·lusió al Gènesi 2,8-15: “Després Jahvè Déu plantà un jardí a Edèn, cap a l’orient, i va posar-hi l’home que havia format […] Jahvé Déu prengué l’home i el posà al jardí d’Edèn perquè el conreés i el guardés”.
Al segle III a.C. el “jardí” del Gènesi va ser traduït pels Setanta, a la primera versió grega de la Bíblia, amb el terme parádeisos. No era el terme grec més comú per indicar un jardí, kêpos; procedia en realitat de Pèrsia, on paridaeza, en la llengua dels medes, indicava originàriament un lloc clos: pari significa “al voltant” i daeza “argila”, “maó”, “mur” (la idea de recinte tancates troba també en l’origen de la paraula jardí: del francès jardin, diminutiu de l’antic jart, “hort”, a la vegada derivat del franc gard, “bardissa”, “tanca”).
Al llatí de la Vulgata, el que es va difondre per tota l’Europa occidental, el primitiu jardí de l’Edèn es dirà “paradisus voluptatis”. Paradisini és, naturalment, un diminutiu italià
Marques d'impressors
Constitueix un recurs de referència per a qui s’ocupa de llibre antic, en aplegar actualment (25 de juny de 2025) més de 2.803 marques de prop de 1.900 impressors, llibreters o editors europeus pertanyents al període de la impremta manual.
